La tècnica de l'arrencada

Anàlisi comparativa de la posició de sortida del jugador d’hoquei patins en una arrencada explosiva

Descripció de l’anàlisi

Amb aquest senzill estudi pretenem analitzar dos jugadors, un d’expert i l’altre en fase de formació en dos aspectes biomecànics que considerem poden ser rellevants a l’hora de treure el màxim partit de l’acció de sortida en velocitat d’una arrencada desde parat. Veurem com d’important és la posició del cos 

( descrit segons l’angle de flexió ) i la tècnica del braceig i subjecció del stick durant els primers recolzaments. També analitzarem  com el jugador realitza les primeres petjades i de quina manera poden influir en la velocitat final.

Com que entenem que el rendiment d’aquests paràmetres mecànics també depenen d’altres factors com l’antropometria del jugador, el nivell tècnic i de l’experiència del patinatge , així com del grau de condició física entre molts altres, hem preferit mostrar dos exemples distants exemplificats en un jugador novell, que anomenem en "fase de formació", en front d’un altre jugador de l’elit  d’aquest esport i que anomenarem " expert". Potser d’aquesta manera serà mes fàcil extreure’n conclusions que ens ajudin a comprendre tota l’acció del moviment. 

         JUGADOR 1                                                                 JUGADOR 2 

Jugador en fase formativa                                               Jugador expert 

                    
                                    
                      



          

                                                              

                     
        
                           




Conclusions:

Sobre el braceig i subjecció del stick amb una mà

El fet que l’esportista expert agafi el stick amb una mà afavoreix que aquest braç marqui la direcció de la traçada, reduint els desplaçaments laterals del seu centre de masses, d’aquesta manera aconsegueix més efectivitat en la seva impulsió, doncs tot el seu cos es propulsa en direcció frontal evitant d’aquesta manera les pèrdues de força laterals. Això el jugador nomes pot aconseguir-ho amb un gran control del patí, i dels equilibris dinàmics del propi desplaçament que queden neutralitzats en la major part en el tren inferior i la faixa abdominal.

En el cas de l’esportista en fase de formació la capacitat de gestionar la força li provoca un desequilibri major que l’obliga a balancejar amb força per a mantenir la direcció de la cursa. El jugador  agafant el stick amb dos mans i mantenint-lo proper al cos li permet reduir la força de desequilibri que aquest li podria induir.

Així doncs no es pot passar per alt en la fase de formació de jugadors els aspectes de control postural dinàmic, i la capacitat de generar impulsió amb desequilibris forçats que obliguin a l’esportista a resituar el centre de masses.

Sobre la posició de sortida

El jugador expert manté una posició més baixa respecte al jugador en formació, d’aquesta manera el jugador expert pot fer molt més profunda la gambada i d’aquesta manera mantenir la impulsió en cada pas, recordem que només es manté l’acceleració mentre hi ha contacte amb el terra i que com més llarg sigui l’angle d’impulsió més recorregut d’acceleració el jugador obtindrà. La dificultat de la posició baixa resideix en la capacitat de generar impulsió horitzontal amb uns músculs que estan disposats en vertical en posició bípeda. Per tant l’esportista ha d’aprendre la manera de generar aquesta impulsió sense perdre l’horitzontalitat del cos.

Aquest aspecte tècnic del patinatge cal tractar-lo durant la fase formativa del jugador, insistint en que el jugador baixi el centre de gravetat en el moment de fer una arrancada.

Sobre com es realitzen els primers recolzaments

Veiem com ambdós jugadors realitzen les primeres petjades amb els tacos però el jugador expert a partir de la tercera petjada utilitza les rodes davanteres per aprofundir en l’impulsió, mentre que el jugador novell continua amb un tercer recolzament amb el taco. Aquesta situació ve determinada per la capacitat del jugador expert en aprofundir mes en l’angle d’impulsió a partir de realitzar una gambada mes llarga. Sens dubte la capacitat de generar la força d’impuls és determinant en aquesta acció i per tant més evident en el jugador expert. 

  

Sobre la velocitat que genera un i l’altre

Si analitzem les  imatges, considerant que la presa està extreta d’un exercici on l’execució era sempre idèntica, en ambdós casos podem observar com a la 4a imatge el jugador expert a arribat fins la línia de mig camp, graficada amb una línia negra en vertical a la tanca, mentre que el jugador novell no ha estat capaç d’arribar-hi. Així constatem la premissa que l’esportista expert genera una potència superior a la del jugador en fase formativa.

Indubtablement l’aspecte condicional també és determinant però en igualtat de condicions sens dubte el jugador que mantingui una posició mes baixa veurà incrementada la velocitat de la sortida.

“entreneu als vostres jugadors joves a realitzar la sortida de tacs baixant el centre de gravetat i accentuant l’angle de flexió del tren superior. Eviteu que realitzin un balanceig accentuat de braços i suggeriu que facin una petjada llarga i profunda, d’aquesta manera sens dubte la potencia de

l’arrencada serà major”

Ramon Riverola i Sergi Bosch
Preparadors físics